S'inaugura Dimensió Nano!

El 28 de juny a les 13:30h es va inaugurar l’exposició Dimensió Nano al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Dimensió Nano és un projecte coordinat per la Mandarina de Newton i dirigit per l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN). Aquesta exposició se’ns presenta animant-nos a entrar en una dimensió meravellosa, on una gota d’aigua sembla més gran que un oceà, l’or pot ser vermell o la roba no es taca … És un viatge a la nanodimensió!

L’acte va començar amb una breu presentació de l’Eusebi Casanellas, director del mNACTEC, en Jordi Pascual, ex-director de l’ICN i en Boaz Kogon, director de comunicació de l’ICN. Al acabar, en Boaz ens va fer una visita guiada per l’exposició. Dimensió Nano neix d’un centre de recerca capdavanter i això és una cosa que hem de valorar molt positivament. Avui dia no existeixen massa experiències en què un centre de recerca sigui qui porti a terme, per si mateix, una exposició i que aquesta arribi a mostrar-se en un museu de ciència. És cert, però, que hi ha una tendència creixent d’aproximació entre els museus de ciència i la investigació. El fet que la iniciativa s’hagi pres des de la recerca és molt positiu. A més, s’ha demostrat com quelcom factible i això ens dóna idees per trobar nous camins per escurçar distàncies entre recerca, divulgació i museus.

Dimensió Nano és una exposició de ciència on es donen a conèixer molts continguts. Alguns són més bàsics, com ara una escala de dimensions, i d’altres més específics, com què és l’spin d’un electró i algunes de les seves aplicacions. Això no només es realitza amb text explicatiu i imatges, sinó també amb objectes reals, interactius, panells que conviden a la reflexió, aportacions pròpies del critical design, hibridacions amb d’altres disciplines, activitats i una crida a la participació dels visitants.

Existeixen poques exposicions de ciència que s’obrin a l’opinió pública. En general, la ciència dóna a conèixer els continguts en què treballa, però encara existeix por vers com el públic els rebrà. Impera una certa tendència a no escoltar les respostes, propostes, suggeriments o dubtes sobre conceptes no curriculars que plantegen els visitans i/o ciutadans. Dimensió Nano ha obert una porta al públic oferint post-its i un espai per a l’opinió, i això és molt positiu.

D’altra banda, les exposicions de ciència no solen deixar espai per a la reflexió o els dilemes i tenen tendència a mostrar “veritats absolutes”, gairebé tornant a caure en el precipici que va voler saltar la ciència en superar el mite. Aquesta actitud pot tenir sentit quan presentem ciència bàsica, acceptada durant segles… I fixeu-vos que dic “pot”, no “té”. En efecte, ¿Qui li hagués dit a Sir Isaac Newton que un científic celebre arribaria a qüestionar les seves estables equacions?. En aquest sentit, penso que Dimensió Nano ha fet una bona feina en incorporar diferents pòsters facilitats per la xarxa en Educació No-Formal de la Nanotecnologia NISE on presenta diversos dilemes ètic-científics. Penso que és important que entre tots intentem debatre i veure quina pinta volem, com a societat, que tingui el nostre futur. La ciència no està pas tan allunyada del nostre dia a dia, ni és quelcom que pugui deixar-nos indiferents com a ciutadans. La nanotecnologia presenta característiques que podrien fer-la impactar en la nostra societat com un dia ho fessin l’electricitat o la computació. Així que tots podem reclamar el nostre espai per parlar, això sí documentant-nos en tots els aspectes: científics, socials, econòmics, etc.

També m’agradaria destacar l’àmbit que porta per títol Futur. Penso que és un espai ideal per entreveure algunes possibilitats del futur esperonades per la nanotecnologia. És un lloc on el critical design ens ajuda a imaginar, però també a reflexionar sobre el que vindrà.

Finalment, m’agradaria destacar l’espai de la Galeria. Cada vegada més la ciència aconsegueix dialogar, barrejar-se i generar novetats amb diferents disciplines. És una tendència creixent que també arriba a les sales dels museus. Penso que és molt important que la ciència s’escoli per tots els àmbits del saber i del fer dels humans. Com sabeu, el lema de la Mandarina de Newton és “barrejar, aprendre i transformar”, així que aquesta proposta no pot estar més d’acord amb la nostra filosofia.

Aquest projecte ha estat co-financiat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern d’Espanya, així com ha comptat amb el suport de Nanoaracat i la Generalitat de Catalunya. També han col·laborat l’Escola Eina, el grup de recerca IMARTE de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, el Parc Científic de Barcelona (PCB), Nurel i Leitat Technological Center.

Us animem a visitar-la (fins el 15 de setembre del 2013) i a enviar-nos els vostres comentaris! Esperem que la gaudiu!

Crèdits fotogràfics: Susana Alonso

Espectres electromagnètics, el vídeo!

Aquí podeu veure el vídeo del taller “Espectres electromagnètics” que es va crear dins el marc de l’exposició “Camps Invisibles. Geografies de les ones ràdio” organitzada a l’espai Laboratori de l’Arts Santa Mònica i que va comptar amb la col·laboració de la Mandarina de Newton. Esperem que en gaudiu tant, com els nois i noies que hi assitiren!

Visualitzant l'espectre electromagnètic a Arts Santa Mònica

Camps Invisibles: Geografies de les Ones Ràdio és la nova exposició d’art científic inaugurada a l’espai laboratori, dirigit per en Josep Perelló, d’Arts Santa Mònica. Aquesta exposició ha estat comissariada per en José Luís de Vicente  de ZZZInc i la Honor Harger del Lighthouse, al Regne Unit. La Patrícia Homs ha estat la coordinadora de les activitats. A Camps Invisibles: Geografies de les Ones Radio han participat: Trevor Paglen, Rafael Lozano-Hemmer, Thomas Ashcraft, Timo Arnall, Anthony DeVincenzi, Joyce Hinterding, Semiconductor, Job Ramos, Clara Boj i Diego Díaz, Matthew Biederman, Rasa Smite & Raitis Smits (RIXC), Irdial Records, Guifi.net, Plataforma Cero LABoral, Luthiers Drapaires, entre d’altres. D’altra banda, La Mandarina de Newton S.L. torna a estar present en la ideació, producció, desenvolupament i realització de les activitats educatives d’aquesta exposició.

Visibilitzant l’espectre electromagnètic: Els nous tallers de l’àmbit de ciència d’Arts Santa Mònica

Els tallers educatius d’Arts Santa Mònica neixen del diàleg entre artistes i científics i giren entorn la temàtica central de l’exposició, en aquest cas, les ones electromagnètiques, i en concret les ones ràdio. Els tallers promouen la creativitat, la curiositat i l’experimentació. Els participants són convidats a observar fenòmens vinculats als conceptes que emergeixen de l’exposició, a realitzar experiments pautats, a fer les seves pròpies creacions i a treballar eines com l’observació, la documentació, l’experimentació, el prototipatge, la reflexió i la comunicació.

Camps Invisibles: Geografies de les Ones Radio ofereix quatre tallers educatius: Espectres electromagnètics, Fem antenes i Mini-FM realitzats amb la col·laboració de la Mandarina de Newton S.L. i un taller organitzat pel col·lectiu Guifi.net.

El taller sobre l’espectre electromagnètic és el que té una visió més àmplia i més curricular, sense esdevenir una simple extensió del material estudiat a l’escola. Dóna a conèixer la presència d’ones al nostre voltant mitjançant piles, imants, claus, làsers o mòbils. Els participants construeixen motors homopolars, investiguen sobre la inducció electromagnètica, fan creacions artístiques amb imants o construeixen gàbies de Faraday. En el taller d’antenes analitzem la forma d’aquestes i explorem les rectes i les paràboles. Així com també creem antenes amb materials simples i quotidians. Finalment, al taller de Mini-FM ens aventurem a construir un emissor d’ones amb l’ajuda de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Camps Invisibles: Geografies de les Ones Radio també ofereix molts tallers i activitats familiars i de cap de setmana. La Mandarina de Newton S.L. col·laborarà en el taller Fem Ones! que es realitzarà el proper dia 20 de Novembre. Durant una hora i quart visualitzarem els protagonistes de les ones electromagnètiques, els camps elèctric i magnètic, i entendrem com aquests es relacionen per emetre i rebre informació. No us ho perdeu!

———

Crèdits fotogràfics: Imatge de Xavi Soto

Fractals, gens i llavors a Sistemes Vius d'Arts Santa Mònica

Sistemes Vius. Christa Sommerer & Laurent Mignonneau” és la primera exposició retrospectiva d’aquesta parella artística. Va ser inaugurada per l’àrea de ciència d’Arts Santa Mònica, dirigida per en Josep Perelló, el passat 1 de juny. Aquesta exposició ofereix la possibilitat d’experimentar de forma participativa amb peces molt vinculades a l’estudi dels sistemes vius: Eau de Jardin, Phototropy, Life Spacies II, Mobile Feelings i A-Volve.

Christa Sommerer & Laurent Mignonneau són dos dels artistes més reconeguts i innovadors dins el panorama internacional del media art i l’art interactiu. La seva obra desenvolupa de manera natural i intuïtiva interfícies interactives que apliquen principis de la teoria de sistemes vius relacionats amb l’ecologia, la vida artificial i les ciències de la complexitat. D’altra banda, l’investigador de sistemes complexos Ricard Solé també ha col·laborat en el desplegament del vocabulari científic necessari per comprendre els ecosistemes virtuals dels artistes.

Durant els mesos de juny, juliol i setembre a Arts Santa Mònica s’ofereixen un conjunt d’activitats i tallers educatius que permeten endinsar-se encara més en el comportament dels sistemes vius. La Mandarina de Newton S.L. col·labora estretament amb la coordinadora de tallers, Pati Homs, en la ideació, producció i realització d’alguns d’aquests tallers.

Fractals, No tot està en els gens i Fototropisme han estat algunes de les propostes per apropar la ciència que s’escola entre les peces d’aquesta interessant exposició d’art i ciència. Aquests tres tallers i les seves diferents versions estan íntimament lligades a les peces Eau de Jardin, Life Spacies II, A-Volve i Phototropy. El diàleg entre ciència, art i disseny ha estat molt important durant tot el procés de creació i realització. Si voleu veure algun dels resultats d’aquests tallers, aquí teniu un dels vídeos realitzats per l’equip de Comunicació d’Arts Santa Mònica:

Mirant el món

 

 

@sharingknow Tweets

Follow @sharingknow on twitter.