El ‘món dels scratchers’

‘Learning to code, coding to learn’ - Mitchel Resnick

Com sabeu, a La Mandarina de Newton dediquem part de la nostra oferta de tallers als nens i nenes interessats a aprendre a programar amb Scratch. Oferim tallers trimestrals, ‘Petits Programadors’ i ‘Grans Programadors’, però també tallers puntuals al llarg de l’any.

El proper trimestre seguirem ‘scratcheant’ a l’Espai Mandarina! En breu llançarem la programació i obrirem les inscripcions! 

Mentrestant, us explicarem una mica més sobre el ‘món dels scratchers’.

Scratch és una eina pensada perquè els joves puguin iniciar-se al món de la programació d’una forma senzilla i intuïtiva. Va ser desenvolupat pel ‘The Lifelong Kindergarten Group’ al Media Lab del MIT, per l’equip dirigit per Mitchel Resnick, i la primera versió va ser llançada a l’estiu de 2007. Des de llavors, la comunitat de membres va anar creixent i a dia d’avui més de 1.5 milions de persones s’han registrat a la seva pàgina web i més de 3 milions de projectes han estat compartits.

A Maig, l’equip del MIT va llançar una nova versió del programa, l’Scratch 2.0. Una de les grans novetats és que ara l’usuari pot crear i editar els seus projectes directament des del navegador, sense la necessitat d’instal·lar el software. Una altra opció interessant, és la possibilitat d’interactuar directament amb el projecte a través de la webcam que detecta el moviment del nostre cos, o del micròfon que detecta els sons. El 2.0 també ha incrementat encara més el sentit de comunitat. Ara els usuaris tenen la seva pròpia pàgina de perfil on poden guardar els seus projectes, compartir el seu treball o els seus dubtes amb els altres scratchers, o deixar els seus comentaris. També hi ha novetats importants a nivell de l’editor de dibuixos que ara inclou gràfiques vectorials, permetent re-escalar sense límits els objectes creats. Us deixem el vídeo de presentació d’aquesta nova versió.

 

Es diu que la nova generació de joves és la generació dels ‘nadius digitals’. Però fins a que punt? És veritat que tenen una facilitat increïble per interactuar amb les noves tecnologies. Naveguen, xategen, juguen… però la gran majoria no utilitza aquesta tecnologia per a crear o expressar les seves idees: ‘llegeixen, però no escriuen’, això defensa Mitchel Resnick, el creador de Scratch. Us deixem l’enllaç a una interessant xerrada on explica el seu punt de vista sobre el valor de la codificació i l’alfabetització informàtica a l’educació.

Scratch permet que els nens i nenes puguin fàcilment crear les seves pròpies històries interactives, animacions, jocs, música i art. Però Scratch és molt més que una eina per programar. A mesura que creen i comparteixen els seus projectes, els joves aprenen conceptes importants de matemàtica i computació, alhora que aprenen a pensar i a expressar les seves idees de forma creativa, a raonar sistemàticament i a treballar col·laborativament.

Per als catalanoparlants, us voldríem també donar a conèixer la iniciativa SratchCatalà. Un projecte creat al 2008 per l’Eugeni Catalán, un veritable fan d’aquest llenguatge de programació. El seu objectiu és divulgar l’Scratch i activitats relacionades amb ell, en llengua catalana. Des de la seva pàgina web podeu descarregar la versió catalana del software, consultar tutorials, projectes de Scratch i notícies.

 

Us animeu a programar amb als vostres nens i nenes?

A la nostra pàgina de Facebook podeu trobar totes les fotos dels tallers de Scratch que vam organitzar al nostre Espai!

MoMath, molt més que matemàtiques!

La Simons Foundation i el Museu de la Matemàtica (MoMath), que espera obrir les seves portes l’any que ve, han començat a oferir algunes activitats matemàtiques molt interessants. El fet de que comencin a conèixer i a fascinar al seu futur públic i que venguin llibres de divulgació matemàtica a la seva web, molt abans d’obrir les seves portes, em sembla quelcom molt encertat!

El mes passat, MoMath va atraure unes 350 persones a Baruch College per participar de la trobada “La Geometria de l’Origami, de la ciència a l’escultura” duta a terme pel famós professor de MIT, Erik Demaine. Aquesta fou la primera d’una sèrie de trobades que s’anomenen Trobades Matemàtiques. Aquestes activitats estan dissenyades per il·lustrar com les matemàtiques són part integral del teixit de la vida quotidiana.

Vaig tenir la sort de poder assistir a aquesta trobada i a la següent, que es va realitzar el passat dia 7 d’abril: “Symmetry, Art & Illusion: Amazing Symmetrical Patterns in Music, Drawing and Dance“. En aquesta segona ocasió vàrem gaudir les matemàtiques de la mà de l’artista Scott Kim.

Gràcies a la primera trobada vaig participar en la co-construcció d’una escultura d’origami de grans dimensions i vaig posar a la meva llista de pel·lícules urgents a veure “Between the folds“. A dia d’avui puc dir que és una pel·lícula molt recomanable. Durant la segona trobada vaig poder endinsar-me en un món de patrons, figures i sensacions…

La segona trobada va començar amb un vídeo de dansa matemàtica digital (no per estar feta mitjançant computació, si no perquè era una dansa de dits) fet per Vi-Hart.

Jo vaig començar a ballar quan tenia 3 anys i als 18 vaig decidir estudiar la carrera de Física. Sempre m’ha agradat la idea de combinar allò que m’apassiona i això implica fer ciència ballant o ballar fent ciència… La línia de treball “Enjoying Curiosity” de la Mandarina de Newton, de fet, vol precisament fer realitat aquesta combinació. Doncs be, en veure la coreografia digital d’aquella peça, em vaig quedar sense paraules, he de dir que em vaig emocionar…

Després l’Scott Kim ens va parlar, ens va apropar, ens va explicar i ens va ensenyar a fer ambigrames… però com be ell diu:

Els ambigrames són tan purament visuals. Els pots explicar amb paraules, però és com descriure un ball

Així que de nou, com en el cas de la coreografia matemàtico-digital, no és fàcil transmetre en paraules com l’Scott va fer que les matemàtiques fossin quelcom visual, auditiu i tàctil, però així va ser. La translació, la rotació, la reflexió i l’escalat es van treballar amb paraules, amb gràfiques, amb pintures de M.C. Escher i amb música de Johann Sebastian Bach, entre d’altres.

Volent-nos transmetre, no només la mecànica de les matemàtiques, si no també la literatura de les matemàtiques, Scott Kim va transformar l’ambigrama “Teach/Learn” (“Ensenya/Aprèn”) en el millor resum de la jornada. Tot un plaer!

Moltes gràcies i moltes felicitats a Erik Demaine, Vi-Hart, Scott Kim i a l’equip de MoMath!

Mirant el món

 

 

@sharingknow Tweets

Follow @sharingknow on twitter.